ELS GERMANS CLACSON
El 16 d’agost del 1.997. La família Clacson i la família Piranya van saltar al baixador que hi ha davant del balneari, prop de l’estació de Ribes de Freser.
Els germans bessons Faustí i Teòfil Clacson van ser els primers de baixar.
El seu pare, don Nicanor i la seva mare Esperança es van quedar bocabadats en veure aquell edifici. Les habitacions estaven molt malament.
Van anar a queixar-se junt amb la família Piranya. Eren capturadors de fantasmes. Estaven a punt de tancar el balneari, i ells serien els últims clients.
Mentre sopaven plegats van sentir sorolls estranys, cops que ressonaven per tot arreu i llums que s’encenien i s’apagaven. Una nena sospirava.
En Faustí Clacson, va veure baixar una pilota petita, vermella i blanca, igual a la que havia perdut de nen que baixava per les escales. Els va cridar a tots i van veure una ombra que se n’anava cap al final del passadís.
Es van pensar un pla: Van ficar cascavells de punta a punta, lligats amb un fil de pescar, van ficar rets lligades al sostre. Es van repartir de dos en dos per tot el balneari i portaven pistoles de pintura i pols pica-pica.
Els nens van tirar la pols pica-pica a l’habitació del final del passadís i poc després van sentir els cascavells i també va caure al terra la ret.
Van cridar: Veniu!, correu!, mentrestant van començar a tirar pintura i van descobrir que la nena que sospirava era la filla del amos del balneari.
Resulta que s’havia inventat tots aquests “fenòmens” per espantar els clients i poder estar amb els seus pares sols a la piscina d’aigua calenta.
Però en realitat no calia tot aquest enredo: anaven a tancar el balneari de totes maneres, perquè no complia les noves normes contra incendis.
La senyora Esperança es va desmaiar i va caure a terra tan llarga com era.
Un cop aclarit tot, van passar tota una setmana de vacances d’allò més bé i a finals d’agost tancarien per sempre el balneari.
Lupus Ibèric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada