MY FAVOURIT PAINTING

This painting by Eduard Munch.

This picture is in The Ntional Gallery, Oslo, NorwAy.

Was paintind in 1.893

TITLE: DER SCHREI DER NATUR, THE SCREAM OFR NATURE.

AUTOR: Euard Munch (1863-1.944)

Quin mes vam néixer

Que volem ser de grans els nens de sisè

EL NOM DE NADAL

Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l'he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...

I tant se val, si va sorgir l'estel
i assenyalà la ruta
a tres reis d'Orient, creuant el cel...
I tant se val, saber si eren gaires els pastors
duent formatge i mel a l'Establia...
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aqui i allà,
en mostra d'alegria...

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconsegruiria
que no hi hagi a la terra
cap país sense amor
ni cap llar sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix,
l'hem de trobar!

                                    Joana Raspall

Quants nois i noies hi ha a la classe de sisè primaria

ELS GERMANS CLACSON: Una història de por





ELS GERMANS CLACSON

El 16 d’agost del 1.997. La família Clacson i la família Piranya van saltar al baixador que hi ha davant del balneari, prop de l’estació de Ribes de Freser.

Els germans bessons Faustí i Teòfil Clacson van ser els primers de baixar.

El seu pare, don Nicanor i la seva mare  Esperança es van quedar bocabadats en veure aquell edifici. Les habitacions estaven molt malament.

Van anar  a queixar-se junt amb la família Piranya. Eren capturadors de fantasmes. Estaven a punt de tancar el balneari, i ells serien els últims clients.

Mentre sopaven plegats van sentir sorolls estranys, cops que ressonaven per tot arreu i llums que s’encenien i s’apagaven. Una nena sospirava.

En Faustí Clacson,  va veure baixar una pilota petita, vermella i blanca, igual a la que havia perdut de nen que baixava per les escales. Els va cridar a tots i van veure una ombra que se n’anava cap al final del passadís.

Es van pensar un pla: Van ficar cascavells de punta  a punta, lligats amb un fil de pescar, van ficar rets lligades al sostre. Es van repartir de dos en dos per tot el balneari i portaven pistoles de pintura i pols pica-pica.

Els nens van tirar la pols pica-pica a l’habitació del final del passadís i poc després van sentir els cascavells i també va caure al terra la ret.

Van cridar: Veniu!, correu!,  mentrestant van començar a tirar pintura i van descobrir que la nena que sospirava era la filla del amos del balneari.

Resulta que s’havia inventat tots aquests “fenòmens” per espantar els clients i poder estar amb els seus pares sols a la piscina d’aigua calenta.

Però en realitat no calia tot aquest enredo: anaven a tancar el balneari de totes maneres, perquè no complia les noves normes contra incendis.

La senyora Esperança  es va desmaiar i va caure a terra tan llarga com era.

Un cop aclarit tot, van passar tota una setmana de vacances d’allò més bé i a finals d’agost tancarien per sempre el balneari.

Lupus Ibèric