EDAT CONTEMPORÀNIA

Comença el 1789 amb S’extén fins a l’actualitat l’inici de la Revolució Francesa Es caracteritza per Declaració d’independència dels Estats Units SINDICATS Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà durant la Revolució Francesa Comporta

EL MEU POBLE PREFERIT

Cambrils per mi és molt divertit. Tinc una piscina al meu apartament. Tinc molts amics , é divertit perquè puc convidar algun amic o a un cosinet. Sempre anem amb bici i anem de Cambrils a el Dorado, i si no a Salou.

Un dia anava amb un amic que era el fill de l'Alcalde de La Riba i va empènyer a una senyora i vam sortir corrent. Després vam anar a la platja Vam llogar un patinet. Vam anar fins a la boia a tocar-la i ens vam estar dos hores jugant a fer un castell de sorra. Després vam anar a la piscina a treure'ns la sorra i la sal i després vam dinar moltes coses, com macarrons, patates (de bossa, és clar), "Coca-Cola", "Trina" ...

,

 Vam jugar fins que es va fer de nit.
Ens vam acomiadar i cadascú va anar pel seu conte. Nosaltres vam anar a La Riba. Ells van trucar per com estàvem.

 Els hi vam dir que bé, que no es preocupessin.
Al dia següent ens vam trobar al Riu. Vam trobar peixos, serps, tortugues i altres animals. Després vam anar a dinar a Cambrils, als Xino, i després ens van donar regals i xuixes. Després ens vam comprar cartes i un joc de la "Nintendo".

 Vam anar a sopar amb els meus cosins i vam dir que s'ho vam passar molt bé, i vam tornar a casa.

La llegenda de Sant Jordi

Sant Jordi quant va veure el drac ...

Recordem que només és una llegenda. No fós  que de tant parlar-ne, acabem donant per certes coses que no van passar, i en canvi les que sí van pasar de veritat no les recordem.

El llibre que llegeixo:

LA LLEGENDA DEL GOS NEGRE






Col·lecció: Bat Pat
Autor: Estrella Polar.

DISFRESSES... 

Per carnaval,veure quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falòrnia
que ara em cobreix sense anar disfresat.

No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc aplaudiré el discurs que em semblava;
i tampoc compraré,
pel què diran, allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'una mida més alta
entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!

 De tots coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells de debò, pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguen oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen,
si m'hi presento així,camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila
de la sinceritat.
JOANA RASPALL

Història de la terra

http://prezi.com/jptiv5jbpx4s/untitled-prezi/

DIVERSITAT, de Joana Raspall

Un bou de banyes llargues que té la panxa plena de tantes herbes fresques que 'ha menjat, plantat com una estàtua està mirant com passa un núvol d'estornells sobre el seu cap. Remugant es pregunta: -Què en treuen, infeliços, del cel, on no hi ha herba per a menjar? Els estornell se'l miren: -Què en treu, el bou, de l'herba, si amb la panxa tan grossa no pot volar?

Publicat per Manel