DISFRESSES... 

Per carnaval,veure quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falòrnia
que ara em cobreix sense anar disfresat.

No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc aplaudiré el discurs que em semblava;
i tampoc compraré,
pel què diran, allò que no em fa falta;
ni em posaré de puntetes per ser
d'una mida més alta
entre els més alts.Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!

 De tots coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells de debò, pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguen oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també,amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen,
si m'hi presento així,camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila
de la sinceritat.
JOANA RASPALL