Per carnaval,veure quina disfressa més rara m'he buscat: em trauré del damunt tanta falòrnia que ara em cobreix sense anar disfresat. No riuré l'acudit que no té gràcia, ni aplaudiré el discurs que em sembla va; i tampoc aplaudiré el discurs que em semblava; i tampoc compraré, pel què diran, allò que no em fa falta; ni em posaré de puntetes per ser d'una mida més alta entre els més alts.Tindré la meva mida. Tampoc m'arronsaré! De tots coneguts, preferiré els de tota la vida; aquells de debò, pobres o rics, sé que són bons amics, encara que no tinguin gran carrera ni puguen oferir-me bon dinar, que l'amistat es manté de primera, també,amb nous i pa. Potser que molts diran que no em coneixen, si m'hi presento així,camuflat sota aquest antifaç que no s'estila de la sinceritat.
JOANA RASPALL