Colliré una dàlia
que tingui cent pètals
com paperinetes
on cauen les gotes
del rou de la nit,
i sobre la pàgina
les vessaré totes
perquè es tornin lletres
i pugui fer els versos
que el cel hagi escrit.
Me'ls dictarà l'aire
amb l'olor que exhalen
la mel de les bresaques,
la fruita i les flors...
Jo podré escoltar-ne
la dolça tonada,
i per a vosaltres
serà font de versos
nascuts de la dàlia
que al sol s'ha desclòs.
El pobre Florià s'avorreix com una ostra des que fa uns dies una malaltia l'obliga a estar-se al llit. Per això els seus amics s'han confabulat per contar-li les històries que més li agraden: unes històries terrorífiques que et posaran els cabells de pun